31/12 Sendes de Llucena

Llucena desde l'Atalaia
Comença un nou any, i amb ell una nova tanda de propòsits i tasques a complir.
Un dels meus és reactivar este blog, que vaig crear amb molta il·lusió fa almenys sis o set anys, i que després vaig abandonar completament. Em propose tornar a pujar periòdicament, algunes fotos de les meues eixides senderistes, així com notícies i/o activitats del Centre Excursionista de l’Alcora, al que estic prou vinculat.
Pel matí, fresqueta
           Ruta per la vall del riu Llucena, primer d’una banda, després per l’altra. Entre amb el cotxe per la carretera del naixement del riu, el deixe enfront de començament de la pista que puja a l’Atalaia, i a les huit, amb el termòmetre a 0º graus (ni fret, ni calor) iniciem la caminada, la meua gossa Zas i jo; amb la pujada vaig anar entrant en calor, i quan arribe al mirador de l’Atalaia, on ha arribat també el sol, ja em sobra alguna peça de roba. Després d’una ullada a les cabres que sempre hi ha per esta zona, i, l’última foto de l’any amb el Penyagolosa de fons, continuem camp a través, per una senda que han obert les vaques fins una masia en ruïnes, a la que arriben traces d’una pista; seguint les seues rampes i llaçades, anèm davallant fins al riu; si no estiguera esta pista seria quasi impossible baixar per esta zona, perquè el bosc d’argilagues és impenetrable. Canvi de vessant, i per una senda senyalitzada per Amics dels camíns de ferradura de Llucena aficionats pugem fins a la Fos on fem la parada de l’esmorzar. Una vegada acabada la tasca, seguim les marques cap al sud, primer per pista, després per una senda en forta pujada, pel mas del Pelegrinet, fins a la Costa. Ara toca baixar tot allò que s’ha pujat, la senda descendix vertiginosament pel barranc del mas de Saranto, fins al mas de Bartoll, després, vorejant el barranc del Gorgás, fins a trobar una pista que ens portarà directament a l’inici de la pista de Costa, on tenim el cotxe.

Després de l’impressionant treball de recuperació de sendes, que s'ha realitzat en la zona, ara és possible dissenyar infinitat de rutes, i visitar moltes masies fins ara inaccessibles, i situades algunes d’elles en indrets inversemblants.








3 comentarios:

goterris dijo...

Gràcies per compartir la ruta i el track. Fa temps que pensava com fer una ruta circular a la Talaia i ja m'ho has solucionat. Ara a esperar el dia de poder fer-la.
I ànims amb el blog.

Unknown dijo...

Bè, algún troç es camp a través, pèro, seguint més o menys el track no crec que tingues cap problema.
Gracies pels anìms.

goterris dijo...

Això espere, ja t'ho diré després de fer-la però ja estem fets a les argelagues i el coscoll (els esbarzers encara poden amb nosaltres).