Llucena desde l'Atalaia |
Comença un nou any, i amb ell una nova
tanda de propòsits i tasques a complir.
Un dels meus és reactivar este blog,
que vaig crear amb molta il·lusió fa almenys sis o set anys, i que
després vaig abandonar completament. Em propose tornar a pujar
periòdicament, algunes fotos de les meues eixides senderistes, així
com notícies i/o activitats del Centre Excursionista de l’Alcora,
al que estic prou vinculat.
Pel matí, fresqueta |
Ruta per la vall del riu Llucena,
primer d’una banda, després per l’altra. Entre amb el cotxe per
la carretera del naixement del riu, el deixe enfront de començament
de la pista que puja a l’Atalaia, i a les huit, amb el termòmetre
a 0º graus (ni fret, ni calor) iniciem la caminada, la meua
gossa Zas i jo; amb la pujada vaig anar entrant en calor, i quan arribe al
mirador de l’Atalaia, on ha arribat també el sol, ja em sobra
alguna peça de roba. Després d’una ullada a les cabres que sempre
hi ha per esta zona, i, l’última foto de l’any amb el
Penyagolosa de fons, continuem camp a través, per una senda que han
obert les vaques fins una masia en ruïnes, a la que arriben traces
d’una pista; seguint les seues rampes i llaçades, anèm davallant
fins al riu; si no estiguera esta pista seria quasi impossible baixar
per esta zona, perquè el bosc d’argilagues és impenetrable. Canvi
de vessant, i per una senda senyalitzada per Amics dels camíns de ferradura de Llucena aficionats pugem fins a la Fos
on fem la parada de l’esmorzar. Una vegada acabada la tasca, seguim
les marques cap al sud, primer per pista, després per una senda en forta pujada, pel mas del Pelegrinet, fins a la Costa. Ara toca
baixar tot allò que s’ha pujat, la senda descendix vertiginosament
pel barranc del mas de Saranto, fins al mas de Bartoll, després,
vorejant el barranc del Gorgás, fins a trobar una pista que ens
portarà directament a l’inici de la pista de Costa, on tenim el
cotxe.
Després de l’impressionant treball
de recuperació de sendes, que s'ha realitzat en la zona, ara és
possible dissenyar infinitat de rutes, i visitar moltes masies fins
ara inaccessibles, i situades algunes d’elles en indrets
inversemblants.
3 comentarios:
Gràcies per compartir la ruta i el track. Fa temps que pensava com fer una ruta circular a la Talaia i ja m'ho has solucionat. Ara a esperar el dia de poder fer-la.
I ànims amb el blog.
Bè, algún troç es camp a través, pèro, seguint més o menys el track no crec que tingues cap problema.
Gracies pels anìms.
Això espere, ja t'ho diré després de fer-la però ja estem fets a les argelagues i el coscoll (els esbarzers encara poden amb nosaltres).
Publicar un comentario